L'inici del curs polític d'aquest any ve marcat de nou per l'onze de setembre, que enguany ve monopolitzat per la clara aposta mediàtica en pro de la independència del govern del Sr Mas, recolzat pels seus socis d'ERC. Sols es parla de la via catalana i del camí cap a la independència, però cap concreció sobre com i quan serà la consulta tan anunciada i que sembla que no és gens clar que s'acabi celebrant el 2014, i sense treballar tampoc en cap altre assumpte com si la crisi s'hagués convertit en quelcom habitual i assumible i la taxa d'atur no importés als nostres dirigents.
L'actualitat política catalana gira entorn a la estratègia del govern de que la prioritat és parlar del procés sobiranista i allargar el conflicte amb el govern de Madrid mentre es guanya temps, com si aquesta fos la preocupació prioritària de tots els catalans, inmersos en una crisi i en uns ajustos pressupostaris que estan afectant molt greument la cohesió social i la fràgil economia de moltes famílies a Catalunya, empitjorant la situació cada dia que passa. Mentrestant, el senyor Mas torna a tapar les enormes foscors del seu govern: Sota l'ombra de l'estelada, ens adonem de que Catalunya viu encara amb uns pressupostos prorrogats, sota un govern que vol esgotar la legislatura sense el suport del poble ja que tem perdre la majoria si convoca eleccions, amb unes brutals retallades que es mantenen, imposades arbitràriament sobre els serveis públics bàsics de la ciutadania, i desmantellant mica en mica i silenciosament el nostre estat del benestar, tot plegat amb el beneplàcit d'Esquerra Republicana de Catalunya, que tampoc està disposada a assumir un lideratge ferm ni la responsabilitat de dirigir el país tot i que les enquestes li donen una hipotètica victòria, i que està perdent la seva credibilitat com a partit d'esquerres a marxes forçades recolzant contra natura les polítiques de CIU.
De nou, el victimisme i com a resposta a tot és que la culpa és dels de fora, que si fossim independents no hi hauria crisi ni retallades i Catalunya seria Ítaca. Aquestes afirmacions tan aventurades pequen de gran irresponsabilitat i més encara quan es converteixen en el discurs polític dominant des dels sectors més independentistes, simplificant el debat a uns extrems absurds, mentre s'alimenta la reacció extrema contrària del nacionalisme excloent espanyol, representat pel creixement de PP i Ciutadans, tot plegat afegint llenya al foc i convertint la fractura de la societat catalana en un polvorí de conseqüències difícils de preveure.
Des del PRE, que segueix apostant per la via republicana federal com a solució idònia de justícia i fraternitat, compartim i recolzem la necessitat de la realització d'un referèndum el 2014 ja que és evident la demanda social que existeix i que el poble català té dret a decidir el seu futur, però mai convertint aquesta qüestió en la única prioritat del govern, com si estigués garantida la victòria del sí a la independència, ni utilitzant aquesta onada de fervor nacionalista als mitjans de comunicació com una manipulació més mentre s'apliquen polítiques antisocials i no es fa res per aturar-ho. Aquest 11 de setembre tenim una Catalunya amb una bena als ulls, cegada pel debat a favor i en contra de la independència i incapaç de veure-hi més enllà, sense cap veu sensata i coherent que aposti per una via alternativa i viable, d'enteniment i convivència, una resposta tant als problemes territorials i identitaris de Catalunya com a la fallida del sistema econòmic i les seves conseqüències. Cal que el govern faci alguna cosa més que agitar l'estelada i fer-se la víctima, i afronti l'actual situació amb la corresponsabilitat que hi té. I també cal reflexionar sobre si la independència, en cas de que el poble català la desitgi majoritàriament, canviarà realment alguna cosa o si ben al contrari, “canviarà tot per a no canviar res” i si realment és Espanya la font de tots els problemes de Catalunya, o si és més aviat una classe política tan corrupta i incompetent com l'espanyola, tan sols preocupada en mantenir les seves quotes de poder, al preu que sigui.
Bona diada a tots els catalans i catalanes, Visca Catalunya!
Ramiro Gil Morel
Coordinador General del Partit Republicà d'Esquerra
